Els Cal·lígrafs
L’OBRA I LA SEVA AUTORA:
Els Cal.lígrafs és la primera obra de teatre de l’escriptora lleidatana Núria Perpinyà. Professora de teoria literària, coneguda a nivell nacional per les seves novel.les –una de les quals, Mistana, va rebre el Premio Nacional de la Crítica el 2006– i destacada assagista de les lletres catalanes –Premi Josep Vallverdú 1984– Núria Perpinyà s’estrena com a dramaturga amb una obra on rendeix homenatge al món de les lletres, a l’escriptura en sí, i també al complex i fascinant ofici d’ensenyar.
Estructurada en cinc actes, Els Cal.lígrafs es construeix sobre les bases del teatre de text amb una estètica aparentment naturalista. Al mateix temps, però, el llenguatge emprat en els diàlegs i les acotacions escèniques, així com la seva concepció espaial, situen l’obra en el territori dramàtic del teatre simbòlic i poètic. Tant l’aïllament de l’espai com el tractament ambigu de moltes de les acotacions –interpretables com a rèpliques atribuïbles a varis personatges, però també com a reflexions literàries només accessibles al lector, segons sigui la proposta de direcció– fan d’aquest text una obra única en el panorama del teatre contemporani català.
Els tres professors no només representen diferents aspectes de l’art de la cal.ligrafia, sinó vessants pedagògiques contrastades i sovint contradictòries, que atrapen, atreuen i confonen l’Acàcia Aramont, el quart personatge de l’obra. Estudiant avantatjada que forma part d’un curs d’especialització, l’Acàcia ha d’intentar trobar el seu camí enmig de la xarxa temptadora però també conflictiva que els seus professors van teixint per a ella al llarg de l’obra. Els dubtes de l’Acàcia sobre quin estil pedagògic i disciplinar ha de seguir reflecteixen en realitat una inseguretat més profunda: la generada per la llibertat d’escollir, que pot tenir la infelicitat com a terrible moneda de canvi.
Les posicions vitals dels quatre personatges no només giren entorn l’eix de la cal.ligrafia i les relacions entre ensenyants i aprenents, sinó també al voltant d’altres eixos de caràcter més emocional: la gelosia del deixeble vers un altre deixeble; la inseguretat del mestre gran davant els mestres joves; la vulnerabilitat de la dona madura davant la dona jove; la inestabilitat de l’idealista davant el victoriós pragmàtic; la rancúnia del número dos vers el número ú; la injusta derrota del discapacitat enfront el virtuós; la crueltat de l’ignorant davant el savi; etc.
El complex entramat de desitjos, pors i desafiaments que sotmet els personatges afecta l’escola de cal.ligrafia en sí: com Acàcia, l’escola ha de prendre un camí o un altre i decidir sobre la seva existència. El canvi tecnològic i l’ombra d’un futur no massa brillant planegen sobre els quatre cal.lígrafs durant l’obra, i la decisió que prenguin al seu final entorn la institució i l’art que representen serà alhora la rúbrica amb què signaran la sentència de les seves pròpies vides.
En definitiva, amb Els Cal.lígrafs Núria Perpinyà explora el món de les humanitats i de l’ensenyament des de la seva mateixa base: les lletres que els construeixen, i els mestres que els sustenten. Amb un llenguatge directe i alhora carregat de múltiples significats, el text de Núria Perpinyà s’adreça al públic contemporani creant un món que potser ja no existeixi, o que tal vegada no desaparegui mai; que colpirà qualsevol amant de l’escriptura o de l’ofici d’ensenyar; i que en qualsevol cas obliga a revisar el nostre posicionament davant la vida, allò que en volem extreure i allò a què volem aspirar.
Els Cal.lígrafs de Núria Perpinyà
Direcció: Òscar Sánchez H.
Repartiment: Imma Colomer, Pep Planas,
Ferran Farré i Núria Casado